| La xarxa d’Atenció Precoç de Catalunya va atendre, l’any 2020, 40.025 infants i les seves famílies, un 10% de la població entre els 0 i els 6 anys. La previsió per a l’any 2021 és atendre’n 44.000. El creixement d’usuaris atesos als CDIAP durant el període 2003-2019 va ser d’un 244% i la tendència continua sent la mateixa, malgrat el descens registrat l’any 2020 a conseqüència de les mesures adoptades per fer front a la situació d’emergència sanitària provocada per la COVID-19. La pressió assistencial i l’infrafinançament condicionen, en la majoria de CDIAPs, el temps d’estada al centre i obliguen a aplicar criteris de priorització i a avançar la finalització de l’atenció, així com la reducció de la freqüencia assistencial. |
| Barcelona, 15 de febrer de 2022. – La Unió Catalana de Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç presenta el seu informe anual sobre la situació actual de l’atenció precoç a Catalunya amb dades de l’any 2020 i 2021. L’informe que fa una radiografia del sector, mostra l’increment de les famílies usuàries en un 244% en la darrera dècada, a més de fer palès la pressió assistencial i l’infrafinançament amb el qual treballen els serveis d’atenció precoç a Catalunya. El document reivindica l’actualització de la dotació de recursos per disminuir la saturació dels serveis i disposar dels recursos per augmentar l’activitat de prevenció i detecció, fet que ajudaria a disminuir el nombre de casos greus. Entre les demandes per superar els reptes que afronten, hi podem trobar la d’una millor coordinació del conjunt del sistema d’atenció global a la infància per tal d’oferir una millor atenció als infants i llurs famílies. Alguns dels principals objectius que es proposen a l’informe són: incrementar el 37% les hores concertades per poder assolir una freqüència assistencial per infant d’entre 1 h i 1,2 h setmanals i oferir una cobertura del 10% de la població a tots els territoris de Catalunya. Dades assistencials Durant el 2020 es van atendre a Barcelona 30.779 infants d’entre 0 i 6 anys, 4.450 a Tarragona, 4.422 a Girona i 2.685 a Lleida. L’informe revela que els principals motius de consulta als serveis dels CDIAP són les dificultats en l’adquisició del llenguatge (amb un 36%), i els retards de desenvolupament motor (18%).Una de les dades més optimistes és que un 55% dels infants atesos milloren significativament amb l’atenció rebuda, tot i això, un 36% requereix continuar amb una atenció especialitzada. Saturació del sistema L’increment ininterromput de les demandes d’atenció ha provocat una saturació de la xarxa que augmenta el temps d’espera ja sigui per a la primera visita, per iniciar el procés de diagnòstic o per començar el tractament indicat. Les freqüències assistencials també es veuen afectades per aquesta saturació, fent que es redueixi la dedicació setmanal i així poder donar cabuda a la quantitat més amplia d’usuaris possibles. Amb tot, els centres es troben en una situació en la qual han d’aplicar criteris de priorització dels casos a atendre recollits al Decret d´atenció precoç 261/2003 i Decret 45/2014 i/o avançar la finalització de l’atenció.Un altre fet rellevant de la realitat que viuen els CDIAP, és l’augment de casos a conseqüència de la COVID-19. Els centres han vist com s’ha descuidat la salut mental dels infants menors de sis anys en el context de la pandèmia. Es van invisibilitzar les seves necessitats i es va mantenir una mirada adultocentrista. Ara en veiem les conseqüències amb el pic de nous casos relacionats amb la situació pandèmica. Més coordinació interdepartamental L’informe proposa diferents línies d’actuació per a millorar la qualitat de l’atenció que ofereixen com la consolidació d’una xarxa que disposi dels recursos necessaris per fer front a situacions crítiques nouvingudes, o potenciar una coordinació més efectiva i una integració de la resposta del conjunt del sistema d’atenció global a la infància. Per a dur-ho a terme s’acoten accions més específiques com potenciar la continuïtat assistencial quan finalitza l’atenció al CDIAP o avançar cap a un historial individual integrat de cada infant, que es pugui compartir entre els professionals dels sistemes de salut, educació i serveis socials. L’informe conclou que és necessari actualitzar la dotació de recursos a la demanda real per cobrir-la amb suficiència i qualitat, garantir un equilibri territorial suficient, garantir la facilitat d’accés al servei i reconèixer, a tots els efectes, el caràcter sanitari i clínic del treball professional al CDIAP. Sobre els CDIAPs Els equipaments de l’atenció precoç que conformen la xarxa de CDIAP de Catalunya són 97 que estan distribuïts per tot el territori català, però que es concentren, en la gran majoria, a Barcelona. Un 23% de les entitats gestores els centres són cooperatives, un 19% fundacions i un 18% associacions. I la majoria tenen les seves instal·lacions en espais cedits per l’administració local. És un sector altament feminitzat (93% de dones i 7% d’homes) i conformat en la seva majoria per psicòlegs (45%), seguits de logopedes (24%) i fisioterapeutes (15%). Sobre la UCCAP La Unió Catalana de Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (UCCAP) és una entitat federativa que agrupa als Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç de Catalunya (CDIAP). Es va constituir l’any 1997, en resposta a la demanda dels CDIAP de legitimar un interlocutor representant del sector davant les administracions públiques i institucions en general. Actualment, 97 CDIAP formen part de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública dins del Sistema Públic de Serveis Socials. Majoritàriament centres concertats amb entitats del tercer sector social sense afany de lucre (cooperatives, associacions o fundacions) i la resta gestionats directament per la Generalitat o ens locals. D’aquests 97 CDIAP -un 95%- són socis de la UCCAP. |