Nou espai d’atenció a Molins de Rei

Celebrem comunicar-vos que a partir del mes de març, el CDIAP Equip 40 podrà atendre als infants i famílies en un nou espai a la població de Molins de Rei, gràcies a la cessió de 3 despatxos que ha fet l’Ajuntament a l’Equipament situat al C. Sant Isidre, 2. Agraïm l’esforç del Consistori, ja que això millorarà el treball en xarxa i l’atenció a les famílies, que ja no hauran de desplaçar-se.

Es tracta d’un equipament compartit amb d’altres entitats d’atenció a la infància, com l’espai “Trencaclosques”. Volem que la nostra presència al municipi també serveixi per enfortir els lligams i la coordinació entre el CDIAP i els diferents serveis sanitaris, educatius i socials que vetllen per un adequat desenvolupament dels nens i nenes.

Atenció presencial en època de pandèmia. Instruccions a les famílies.

Des de l’inici de la pandèmia hem implementat a totes les nostres instal·lacions mesures de prevenció de contagis i protocols d’actuació, tant per als professionals com per a les famílies. També es duen a terme mesures específiques de neteja i desinfecció, i de renovació d’aire. Els espais i joguines fetes servir són netejades seguint indicacions específiques després de cada sessió, i planifiquem l’aforament per garantir la distància de seguretat i altres mesures d’higiene. Treballem sempre en espais ben ventilats, ja sigui amb ventilació natural o amb sistemes específics de neteja i renovació d’aire. Fem servir roba i calçat de treball i EPIS, en funció del perfil professional i les tasques assignades.

Podrem dur a terme l’atenció presencial als nostres centres sempre i quan es compleixin les condicions següents:

– No presentar símptomes compatibles amb la COVID-19: Febre igual o superior a 37,5º, malestar, tos continuada, dificultat per respirar, mal de coll, absència d’olfacte i gust, vòmits i/o diarrea i dolor muscular.

– No haver estat en contacte amb algun positiu en els 14 dies anteriors.

– Les famílies vetllaran perquè els infants no vinguin al CDIAP acompanyats de persones amb especial vulnerabilitat als efectes del SARS-COV-2: d’acord amb el Ministeri de Sanitat, els grups vulnerables i les condicions d’especial interès per a la COVID-19 són les persones amb diabetis, malaltia cardiovascular, inclosa hipertensió, malaltia pulmonar crònica, immunodeficiència, càncer en fase de tractament actiu, embaràs i majors de 60 anys, seguint l’estat de coneixements actuals i el principi de precaució.

– Cada infant podrà venir acompanyat per un familiar (progenitor o persona responsable). Abans de sortir de casa, totes les persones que hagin d’assistir al CDIAP s’hauran de prendre la temperatura. En el cas de tenir 37.5ºC o més, no es podrà fer la visita de forma presencial.

– Si durant la visita l’infant comença a presentar símptomes com tos continuada, molta mucositat o malestar, s’interromprà la mateixa i s’adreçarà a la família als serveis sanitaris corresponents per a la valoració mèdica del nen/a.

– És molt important ser puntuals i acudir al centre a l’hora pactada, ja que les hores s’han distribuït mirant d’evitar que coincideixin els infants a la sala d’espera i minimitzar riscos.

– L’ús dels lavabos del CDIAP quedarà restringit a situacions de molta necessitat dels infants. Es deixarà a l’abast de les famílies una solució desinfectant i paper d’un sol ús.

– Es recomana que els infants de 3 a 5 anys portin mascareta (casolana, infantil) en els mateixos casos en què és obligatori per a la resta de persones dins les instal·lacions.

– A la vostra arribada se us prendrà la temperatura de nou, seguint les directrius de Sanitat.

– No es farà servir la sala d’espera, accedireu directament als despatxos.

– Els infants hauran de portar uns mitjons nets de casa. Només arribar al centre es trauran les sabates de carrer i es posaran els mitjons nets; els adults fareu servir uns peücs higiènics que us proporcionarem també a l’arribada o bé podeu portar també mitjons nets de casa.

– A l’arribada també procedirem al rentat de mans d’infants i adults sempre que sigui possible, i si no a la seva higienització amb gel hidroalcohòlic. Facilitarem a les famílies usuàries gel hidroalcohòlic als diferents espais del CDIAP per a una adequada higiene de mans.

– Les famílies usuàries hauran d’evitar en la mida del possible tocar manetes de les portes, interruptors, etc.

– Les joguines que es faran servir a les sessions estan degudament higienitzades. S’ha establert un protocol de neteja i desinfecció de tots els materials que es fan servir a les sessions amb els infants.

“Estimación de la prevalencia de los trastornos del espectro autista en centros de atención precoz de Cataluña”

El CDIAP Equip40 col·labora en la investigació de la prevalença del Trastorn del Espectre Autista (TEA) en atenció precoç a Catalunya. L’estudi quantifica els menors de 31 mesos que presenten risc de patir el trastorn. Els resultats estimen una prevalença de TEA aproximada de 0,57% (1: 175) i confirmen que hi ha un augment important del nombre de casos. També mostra la necessitat de la incrementació dels programes de sensibilització i formació dels professionals per la detecció precoç del TEA.  Trobareu l’article a “Estimación de la prevalencia de los trastornos del espectro autista en centros de atención precoz de Cataluña” en el següent enllaç: https://www.fundacioorienta.com/es/producto/estimacion-de-la-prevalencia-de-los-trastornos-del-espectro-autista-en-centros-de-atencion-precoz-en-cataluna/

Els germans. Reflexions en època de confinament.

Laura Godoy

Fa quasi un mes que passem més temps amb els nostres germans i pares. I si aprofitem l’oportunitat que ens brinden aquests dies de confinament per redescobrir-nos? Una convivència sense treva que ens col·locarà més que mai en el lloc que ocupem dins la família.

Ateses les circumstàncies, potser és pertinent fer-nos les preguntes següents:

Com ens relacionem pares i fills? Quin lloc ocupen els nostres fills en la família? Com interaccionen els germans entre sí?

Sabem que els pares no estan en la mateixa línia generacional que els fills. Moltes vegades, les decisions dels pares exclouen les dels fills quedant aquests en una posició de dependència. Només cal pensar en la pròpia decisió de la concepció. Sens dubte, són els pares qui marquen el punt de partida dels fills. 

La necessitat més bàsica que tenen els nens és ser estimats pels pares. I és que l’amor dels pares és necessari per viure, és la base de la seva supervivència, un motor que fa créixer les relacions. A la vegada, hi ha un sentiment natural dels éssers humans que ens acompanya al llarg de tota la vida: la gelosia.

En aquests dies de confinament redescobrim racons, espais a casa i joguines que havíem oblidat. Els pares reinventen els espais i fan anar la creativitat. La infància és també una etapa de construcció i joc. El nen encuriosit pel món que l’envolta s’allunya i s’apropa als pares. Podríem entendre-ho com un moviment d’oscil·lació continua entre el sortir i entrar, entre l’afora i el dins. Aquesta procés d’autoafirmació del nen implica un gran esforç per la família.

Els sentiments toquen moltes parts de nosaltres mateixos. No sempre estem en disposició d’entendre el que els fills ens diuen amb les seves rabietes, els seus “no”, la seva gelosia. El nen petit viu les experiències amb intensitat i no disposa del coneixement necessari que el permeti identificar la causa del seu malestar. La gelosia és un dels exemples dels neguits que viu el nen.

Els pares proporcionen benestar, ajuda i companyia als fills. L’arribada d’un altra germà fa témer la pèrdua de l’amor dels pares. Fa recordar al fill gran que en el passat va ser únic i petit i va centrar l’atenció dels pares. La immediatesa, la satisfacció de les necessitats i la seva companyia eren un tresor que s’ha esquinçat. 

El lligam amb els fills és importantíssim però alhora és quelcom molt fràgil. En un instant es pot trencar allò que hem pensat que guanyàvem amb tanta dedicació. Sovint tenim la necessitat de treure’ns de sobre i expulsar sentiments insuportables com la tristesa i l’angoixa. Imaginem-nos per un moment que el nostre petit se sent exclòs. No podríem considerar que és lícit sentir recel quan ha perdut la valuosa estima dels pares?

Quan els pares amaguen allò que senten als seus fills, a la vegada els fan més difícil veure què està passant. Tot el que vivenciem tendeix a trobar una sortida d’una o altra manera. Aquesta angoixa pot allotjar-se al cos: “no vull menjar” “no puc dormir” “no vull fer caca al vàter”. Una altra forma que pot prendre l’angoixa és la negació de la gelosia envers un altre germà. Recordem que hi ha nens que cuiden tant al germà que sembla que substitueixin a la mare i al pare.

No ens ha de fer por tornar a acollir al germà gran a la falda si és que a moments ho necessita. Seria una bona oportunitat per recordar-li afectuosament tot el que va aprendre i el que el germà petit està aprenent.   

La convivència ens embolica i de vegades ens omple d’angoixa. Llavors surten de nosaltres frases que ens havien dit els nostres pares o altres membres de la nostra família: “Tan gran i tan…” “És que el teu germà fa això i tu…” “Has d’estimar al teu germà”. Parem atenció al que estem dient. Les comparacions entre germans alimenten la idea que les causes de la gelosia són fundades i reals.

Fa un mes  que estem junts per necessitat i com a manera de sobreviure en un món que sembla que s’ha tornat hostil. Un món tan necessari per seguir creixent! Separats i junts en un mateix espai. Els sentiments de ràbia, d’odi o gelosia poden aflorar en qualsevol moment. Hem de ser conscients que no podem canviar aquests sentiments quan i com volem. Quan els germans es barallen i es peguen, sembla que no s’estimin i no es respectin fet que ens pot saber greu. Per suposat, si la baralla no minva caldrà separar-los si és que en aquell moment no poden estar junts. Cal també acceptar que el que ha passat no es pot canviar. Pensem que el respecte és una cosa que s’anirà guanyant al llarg del temps. El nostre fill es devia sentir molt malament quan va pegar al germà. Una abraçada quan tots estiguem més calmats pot ser més efectiva que renyar-lo. Així ens sentirem més a prop i emergiran els sentiments de tristor i responsabilitat pel que s’ha fet. Tampoc ens ajudarà donar la culpa sempre al mateix fill o responsabilitzar al gran. 

Recordem per uns moments quan vam pensar en anunciar la vinguda d’un nounat al nostre fill. Ens preguntàvem quin era el moment precís per fer-ho. Miràvem al nostre petit i vèiem que de cop s’havia fet gran. Pensàvem que des de llavors no podríem donar-li tota la nostra atenció. Sentir que s’obria una escletxa entre el nostre petit i nosaltres era esfereïdor. Alguns pares tracten de buscar fórmules per alleujar la culpa. “El teu germà és un regal que et volem donar la mama i el papa” o “ara que tens un germà podràs jugar amb ell”. Comprovem si es veritat això que dèiem. Pensem primer com va ser amb el nostre primer fill. Era un nadó recent nascut i el volíem acaronar a tothora. Havíem d’aprendre tot l’un de l’altre i moltes vegades ens sentíem cansats.

La reestructuració de la família provoca en el germà sentiments d’alegria, inseguretat, odi i amor. Aquesta inseguretat emocional i desequilibri és deguda als canvis de rol en les relacions. Al germà li tocarà compartir tot i caldrà redistribuir el que havíem anat creant junts. Anar-li fent un lloc i parlar sobre el nouvingut pot ajudar a aproximar-nos a la realitat. No fer que la incorporació d’un nou membre de la família sigui una sorpresa ens evitarà confusions. Si tenim l’oportunitat, ens pot ajudar anar a veure un bebè d’un conegut. Suposem que el nostre fill hauria de saber que és un germanet però no n’ha tingut mai cap. El germà és el que li ha tocat i no podem esperar que sempre es porti bé amb el germà. Podem construir la complicitat entre germans creant la possibilitat d’un vincle diferent i compartint l’espera pensant com serà, què li agradarà, quines cançons li cantarem… Si el fill gran gaudeix de la cura del petit, això li permetrà posar-se en el lloc de l’altre.

Durant el confinament, les jornades semblen estirar-se. Els pares combinen la seva feina amb la cura, l’educació i l’entreteniment dels seus fills a través de cançons, contes, jocs, esport, cuina. Una tasca difícil que ens fa veure que les relacions entre pares i germans tenen molts matisos. Els moments d’intimitat amb cada membre de la família no son sempre iguals perquè no tots necessitem el mateix. Sovint els pares volen mostrar la seva estima cap als fills esborrant-ne les diferències. Alguns pares poden pensar: “Si algun dels fills queda exclòs sentirà que no l’estimo” o “he de substituir el que ara mateix no poden tenir”. Però si observem bé, veurem la enorme capacitat que tenen els fills de tibar de la corda per fer-se presents. Aquests dies estem passant molts moments d’incertesa i pels nens és un tresor que els seus pares intentin saber què és el que necessiten. Els pares son el mirall dels fills. I en definitiva, si els pares estan en disposició de veure què necessita cada fill, aquests podran entendre que rebran el que necessiten en un futur.